loader-logo

Història de la Gralla

Material cedit per Xavier Orriols (Vilanova i la Geltrú)

“Un instrument neix d’una forma més o menys casual, es perfecciona segons l’ús i les funcions específiques i, a vegades, o bé desapareix o bé evoluciona per generar nous models que perduren segons les exigències socials, estètiques i funcionals del moment….”
Xavier Orriols i Sendra

“L’origen de la gralla és incert. És difícil parlar de les primeres fonts de qualsevol manifestació humana, i en aquest cas, la gralla sembla una eina, un producte, amb moltes influències i ramificacions…”
Ricard Casals i Alexandrí

Però es dóna el cas que la gralla, “curta” o “llarga”, amb claus o sense i reforçada o no amb argolles de plata de fina orfebreria, no serveix de res sense l’inxa, que produeix el so i del tudell, que és la petita peça metàl.lica que fa de pont entre ambdues.

“L’inxa es fa de canya vella. Ha de tenir com a mínim tres anys i ha d’haver estat collida en la lluna plena del mes de gener….”
(popular)

Material cedit per Xavier Orriols (Vilanova i la Geltrú)

Història de la Gralla

Our Philosophy

The projects undertaken by our firm are based on disciplinary knowledge base.

“L’inxa es fa de canya vella. Ha de tenir com a mínim tres anys i ha d’haver estat collida en la lluna plena del mes de gener….” (popular)

La gralla, que possiblement ens vingué de la part de llevant amb la cultura sarraïna, a l’hora de fer amistats, ha tingut sempre una clara tendència vers un altre instrument antiquíssim: el tabal.

Es pot dir que del matrimoni indissoluble gralla-tabal se n’ha beneficiat tot el folklore del nostre país.

Fruit de l’evolució de l’instrument, avui, el futur graller té l’avantatge de poder triar ente gralles “seques” o “curtes”, “llargues” o “toves” i “semillargues”, és a dir, un entremig de les dues primeres.

La gralla primitiva, la tradicional, la de sempre, és la “seca” o “curta”.

És un tub de fusta troncocònic d’una mida d’uns 35 cm de llargada amb set forats per a fer les notes i dos més a la campana de l’instrument per millorar l’afinació i la sonoritat.

La gralla “llarga” o “tova” i la “semillarga” és de factura més moderna. Neix de les exigències dels grallers de voler interpretar tot tipus de músiques.

Es pot dir que és un instrument que, a part del nom, poca cosa més té a veure amb la gralla “curta”.

D’acord amb la seva major llargada i amb l’ajut d’unes claus, permet ampliar la tessitura de la gralla “curta” entre dues a cinc notes es en registre greu.

“Si t'hi fixes, aquelles gralles llargues de cinc claus, sols l’aixecaven per fer l’aleta dels castells, després les deixaven caure altra vegada. Tots tocaven de morros a terra.” (Joan Domingo “Macari”)

L’Escola de Grallers de Sitges té l’honor d’haver estat el primer en el seu gènere -això passava l’any 1952-, desprès que, a tot Catalunya, sols quedaven 4 colles (és a dir: 14 grallers i 7 timbalers!).

Des d’aleshores, els grallers sitgetans, amb un tarannà molt particular i ambun estil ben propi, hem participat de forma ben activa, en la recuperació de la gralla en el seu aspecte més bàsic; que és el d’instrument de carrer i, en conseqüència, en es restabliment del nostre folklore.

Els inicis de l'Escola

L’Escola de Grallers de Sitges, en la seva actual configuració, va néixer el 1971 com a entitat dedicada a la potenciació de la música popular en tots els seus àmbits.El seu objectiu principal i fonamental és la formació de nous grallers i, en conseqüència, contribuir a la recerca, conservació i difusió de la música per a gralla i tabal. Per això ja portem editats vuit quaderns de folklore i un llibre : Nosaltres els Grallers.

La tasca d’ensenyament és duta a terme pels membres de l’escola que ja han assolit un cert nivell de coneixement i de domini de l’instrument. Cada nou graller pren el compromís de continuar aquesta tasca didàctica, quan estigui capacitat per a fer-ho. Aquesta activitat s’ofereix de manera absolutament oberta a tothom que vulgui entrar al món de la gralla i de la música popular i és totalment gratuïta. És evident que per millorar s’ha de tenir a prop un bon mestre en qui fixar-se; així, segons el mestre, resultaran els alumnes. En aquest sentit, en els inicis va ser molt important poder sentir tocar en Joan Blasco (a) “El Valencià” i els germans Montero d’Estella, ja que ells foren els que ens donaren les millors classes i el seu “savoir faire” per tocar aquest instrument del “dimoni”. Després, els “maestros” es multiplicaren i, amb el temps i una canya, vingueren els primers concerts.

Tot volent fer una música més senyorívola, quan vàrem creure que ja la dominàvem prou la gralla, se’ns va acudir de fer un invent, que denominàrem “Banda Catalana”, és a dir, una barreja de gralles i d’instruments de banda, i així va néixer “El Terrabastall”, com a pas previ a la fundació d’una cobla. Quan “El Terrabastall” funcionà ja amb un cert èxit, els esforços es concentraren en la formació de la “Cobla Miralpeix”, que per les nostres excentricitats, revolucionaren el món sardanista. Malauradament, avui dia ambdues formacions han desaparegut.

Fins i tot, animats per recuperar les tradicions, se’ns va ocórrer de fer una colla de “Caramelles” sistema antic, o sigui, cantar a les noies sense interès monetari. Per concloure les diades pasquals, organitzàrem els lluïts balls a l’era de Ca l’Antoniet, amb l’oposició total del masover, que vetllava pels quatre garrofers avui convertits en llenya.

Durant aquests primers trenta anys, hem acompanyat tot tipus de balls i entremesos, hem participat en exhibicions, cercaviles, aplecs, trobades i processons, hem fet balls i concerts, hem intervingut com a simple grup musical en actes populars de tot tipus, festes infantils, inauguracions, sopars de convencions i de tastavins, fins i tot en actes polítics. Hem tombat tot Catalunya i hem sortit fins i tot del Països Catalans, hem recorregut tota la Península i un bon tros d’Europa. Hem acompanyat Pubilles, Carnestoltes, Reis d’Orient i Presidents de la Generalitat. Hem fet de tot i ho hem fet tots junts, repartits en diferents colles o, a voltes, en solitari…

Sempre és encoratjador de veure la saba nova que aporten els novells fitxatges que, de ben segur, faran d’allò més interessant el futur d’aquesta Escola de Grallers de Sitges, que esperem poder continuar sentint durant molts i molts anys.

Els primers grallers

Colles i formacions més antigues:

Andreu Camps i Falç
Andreu Camps i Falç
Joan Comas i Carreras
Antoni Duran "Raio"

Els Antonets (1.885 – 1.920)

L’existència de grallers a Sitges, hom ja la localitza a les darreries del segle XIX, quan actuaven Els Antonets.

De 1.885 a 1.900: Joan Comes i Carreras (Graller), Andreu Camps i Fals (Graller) i Freixes (Timbaler)

De 1.900 a 1.905: Joan Comes i Carreras (Graller), Andreu Camps i Fals (Graller), Antoni Martí i Raventós (Graller) i Enric Ferret (Timbaler)

De 1.905 a 1.920: Joan Comes i Carreras (Graller), Andreu Camps i Fals (Graller) i Freixes (Timbaler)

El fet més important es va produïr el 1952, quan, per preservar la música dels balls folklòrics de la Festa Major, es crearà l’Escola de Grallers de Sitges, per iniciativa d’uns prohoms il·lustres capitanejats per en Manuel Sabater i Carbonell, aleshores alcalde i el folklorista sitgetà Antonio Duran “Raio” qui va formar la colla i deixar les gralles de la seva col.lecció particular.

Serà la primera experiència d’un ensenyament metòdic. Els primers mestres d’aquesta escola varen ser els vendrellencs Macari Domingo i Tort, Josep Mercader i Ramon (a) Astó i Jaume Vidal i Vidal (a) Carboner. Fruit d’aquesta Escola de Grallers és l’important nombre de grallers que n’han après des d’aleshores.
El Grallers Vells any 1.952: d’esquerra a dreta: Joan Montaner, Guillem Alemany, Joan Vidal i Antoni Duran “Raio”